Aneu pasant les fotos; Lina treballa a l'ajuntament de l'Alcúdia, crec que és més fàcil fer-les arrivar allí. També seria interesant que enviareu per correu electrònic a elreencontre@gmail.com, les vostres dades (adreça, telèfon, correu) per estar localitzats entre nosaltres.
Be, després de la ressaca d’ahir, queda fer un anàlisis de la situació….
Crec que cal donar l’enhorabona a tots els antics alumnes del “Institut Eduardo Primo”, del curs que comença a l’any 1979, i que acudiren a la crida.
Crec que cal tindre un record per als que ja no estan entre nosaltres.
Crec que als que no s’han mobilitzat, per les circumstancies que foren, que no perguen la oportunitat d’acudir al pròxim, senzillament, perquè va ser INCREÏBLE.
És clar que el sopar, be: és clar que la festeta, molt be; i també el afegitó del Àgora, per suposat. Però, per damunt de tot, hi ha que reconèixer que el nom inicial del projecte: “El Reencontre” va estar encertat, perquè fou una ocasió única per retrobar cares, noms, persones oblidades i moments que ja teníem en la paperera de la nostra memòria.
Personalment, he de dir que hem sent orgullós de la gent que va formar part d’aquell tros de la meua vida, i de tots els moments que compartirem junts.
Entenc que, com jo, tindreu la sensació de haver solcat la terra on estaven enterrats tots els records, i que ara, tindreu el cap remogut de moments que, milagrosament, han tornat ha estar al nostre abast. Això és bo; vol dir que estem vius, i que encara donarem molta guerra.
Fins Prompte!
Feu arribar totes les fotografies per a poder muntar el C.D. , i aneu pensat en una data per al pròxim sopar (jo a les 6’30 no me’n aniré, hi ha que posar hora de tancament, je,je)
AGRAÏMENTS:
-A Gema, per la iniciativa.
-A Lina, per la perseverança.
-A Mario, per el llistat...je,je.
-A Rafa, per il·lusionar-se amb la “tresoreria”
-A Geles, per ser la fotografa compulsiva.
Crec que cal donar l’enhorabona a tots els antics alumnes del “Institut Eduardo Primo”, del curs que comença a l’any 1979, i que acudiren a la crida.
Crec que cal tindre un record per als que ja no estan entre nosaltres.
Crec que als que no s’han mobilitzat, per les circumstancies que foren, que no perguen la oportunitat d’acudir al pròxim, senzillament, perquè va ser INCREÏBLE.
És clar que el sopar, be: és clar que la festeta, molt be; i també el afegitó del Àgora, per suposat. Però, per damunt de tot, hi ha que reconèixer que el nom inicial del projecte: “El Reencontre” va estar encertat, perquè fou una ocasió única per retrobar cares, noms, persones oblidades i moments que ja teníem en la paperera de la nostra memòria.
Personalment, he de dir que hem sent orgullós de la gent que va formar part d’aquell tros de la meua vida, i de tots els moments que compartirem junts.
Entenc que, com jo, tindreu la sensació de haver solcat la terra on estaven enterrats tots els records, i que ara, tindreu el cap remogut de moments que, milagrosament, han tornat ha estar al nostre abast. Això és bo; vol dir que estem vius, i que encara donarem molta guerra.
Fins Prompte!
Feu arribar totes les fotografies per a poder muntar el C.D. , i aneu pensat en una data per al pròxim sopar (jo a les 6’30 no me’n aniré, hi ha que posar hora de tancament, je,je)
AGRAÏMENTS:
-A Gema, per la iniciativa.
-A Lina, per la perseverança.
-A Mario, per el llistat...je,je.
-A Rafa, per il·lusionar-se amb la “tresoreria”
-A Geles, per ser la fotografa compulsiva.
Vos recorde, que baix de cada entrada com esta, podeu puntxar la paraula "comentarios" i deixar escrites idees, sugerències, i possibles dades per al pròxim sopar.
Jo apunte la primera: 24 d'abril de 2009 (després de Setmana Santa, de Sant Vicent, i abans de comunions)
No hay comentarios:
Publicar un comentario